Com es de tots sabut, sortim el dia 29 en direcció a Bielsa, cadascú amb el seu mitja de transport particular, pel camí hi ha algun reagrupament a l’hora de dinar, concretament a Escalona, cal arribar al hotel passades les 14 hores, així es fa de manera majoritària i dona temps de instal·lar-se i visitar el poble per tal de comprar alguna cosa per l’endemà. A les 20 hem convocat una reunió per tal de exposar la excursió de demà i presentar oficialment al guia que ens acompanyarà aquesta setmana, en Joan Quintana, per tal de tenir cobert el aspecte legal d’assegurança en cas d’algun accident, que de fet no desitgem que passi.
Un bon sopar i una millor dormideta es el que precedeix al primer dia d’excursió.
Dia 30 de Juliol Excursió al Neouvielle 3.091 m.
Esmorzem a les 6 del matí en silenci, cosa que ens ha demanat la direcció del hotel i sortim a les 6,45 en direcció a França tot passant el túnel fronteris. Ens cal fer uns 35 km. per arribar fins el llac de Aubert, tot passant per la barrera oberta del llac d’Oredon i el llac Aumart. De la colla de 53 que som, hem pujat 51 i aquí se’n quedant uns 4, que aniran augmentant en número, perquè alguns dels que comencen la pujada ja anuncien que pararan quant estiguin cansats.
Comencem a les 7,50 h. aproximadament, tot passant per sobre de la presa del llac i encetant un camí que comença plàcid entre herbes i pedres, però que al poc s’enfila sobtadament en busca d’un pas a la carena del Ramount. Paulatinament tenim les primeres baixes que tornen a davallar cap al llac. En arribar al collet la primera pluja del dia fa que surtin les capelines, la cosa es passatgera i els estris malèfics tornen a la motxilla. La corrua que som s’estira i cal fer algun que altre reagrupament. Es va pujant lentament i de la mateixa manera també es van succeint altres abandonaments, el camí es dur per la gran quantitat de blocs granítics que acumula aquesta muntanya. En arribar a una petita gelera, a una hora escassa del cim, tornem a estar tots agrupats. A partir d’aquest moment tant sols un altre de la colla es queda, i el que tanca acompanya a l’últim que va mes lent per tal de que pugui assolir la fita, de tal manera que quant arriben, ja els primers comencen a baixar perquè el cim no permet gaires aglomeracions.
La baixada es fa esglaonada en dos grups, el de cua ho fa lentament i això fa que el total d’hores dels últims en arribar, sigui quasi de 10 hores de marxa.
De tota manera el resum del dia es positiu, no hem tingut cap ensurt important i tenim 4 persones de la colla que han fet per primera vegada un 3.000, això ens garanteix una copeta de cava en propers dies.
A la tornada, si que trobem la barrera baixada al llac Oredon i ens cobren 8,50 € per passar, tornada plàcida al hotel, dutxa i sopar farcit dels comentaris del dia.
Dia 31 de Juliol Relax a Tella i Revilla.
Tal i com teníem previst i una vegada esmorzats, sortim en direcció a Tella, poblet encimbellat i a amb unes vistes molt bones sobretot de la Peña Montañesa. Una vegada arribats, ens disposem a fer la ruta de les ermites, es una ruta circular que comença amb un camí excel·lent dins del bosc i que va passant per diferents ermites de diferents èpoques i maneres de construir. Força interessant, acaba tornant al poble. Seguim fins a Revilla, poble encara mes petit i amb poques cases que estan habitades temporalment, aquí fem una ruta per sota del penya-segat fins a un mirador des de el qual es pot admirar la garganta d’Escuain i algun que altre trencalos que vola o fins i tot algun niu d’aquest meravellós ocell. De fet alguns companys han pogut fer fotos molt espectaculars. Tornem als cotxes i aquí cadascú fa la seva ruta per acabar de passar el dia.
A les 19 tenim reunió en un edifici annex al Hotel que ens han deixat per poder passar algunes diapositives i pel·lícules que ha portat en Joan Quintana. En la primera part, exposem la idea d’anar a Chamonix l’any vinent, amb el plan de fer excursions de tipus passejada, no pas pics, perquè els d’allí son inabastables per la majoria de nosaltres. De tot plegat en seguirem parlant. La segona part, per fer temps fins l’hora del sopar, ens passa una pel·lícula de Gavarní d’escala en gel, una tècnica molt espectacular que de fet nosaltres no practiquem però que es bonic de visionar.
Avui s’ha incorporat a la colla dues famílies mes, en Oriol Lázaro i el Paco Gambús. Aquest últim tat sols per una sola excursió la de demà.
A l’hora dels postres som obsequiats amb una copa de cava de part dels que han fet un primer tres mil.
Dia 1 d’Agost Excursió al Cotiella.
Esmorzem a les 6, com l’altre dia, per avui la diferència esta en que plou, esperem una mica i tot observant les aplicacions del mòbil, a les 7, decidim pujar a la muntanya, gran corrua de cotxes en direcció a Saravillo, aquí parada tècnica per dispensar els tiquets que a preu de 3 €, ens permeten accedir a la pista que puja fins el refugi del ibon de Plan, nosaltres en quedarem un xic abans.
Ja situats al lloc de començar l’excursió, es decideix qui vindrà i qui es quedarà tot en funció del estat de forma i de les possibilitats de caminar, feta aquesta partió uns comencem a enfilar el camí en direcció a la vall de Lavasar i els altres prenen el GR que els portarà fins el Ibon de Plan.
El primer tros del camí es una antiga pista forestal en desús que puja de manera suau, la qual cosa propicia que ens passem el primer desviament i ens cal fer una traça lateral per una terrellera, un bon vermut per començar el àpat de pedres del dia. Uns quants fan un petit sifó per no passar-hi.
Seguim pujant ara ja per un camí senyalitzat amb fites, però no per això amb menys pedres. En un moment donat les botes del Paco diuen prou i s’obre com un entrepà de pernil, s’intenta una reparació d’emergència, però decideix tornar juntament amb la Eli, la petita de les noies de la família..
La resta de la colla seguim la pujada fins arribar al coll de la Ribereta, aquí es provoca una partió de la colla, uns quants segueixen amb en Joan Quintana fins el cim i la resta davallem per una canal força pendent envers al Ibon de Plan. La baixada es distreta i arribem al fons de la vall, lloc en el que gaudim de un trosset de gelera que encara queda. Seguim per un camí marcat fins que ens trobem amb el darrer “oportuno graderio “ del dia, un pas transversal i una xemeneia per desgrimpar, tot rematat amb un altre terrellera que a la fi ens porta al Ibon, lloc en el que ens esperen la resta de companys que han fet una excursió alternativa fins un coll proper.
Els que han fet el cim encara triguen una estona llarga en arribar, de fet ens comenten que s’han quedat al avant cim, cap problema el fet es la intenció.
Ja tots agrupats caminem el 1,7 km que ens separen dels cotxes. El últim escull del dia es trobar al Paco i la Eli que s’han despistat a la baixada i estant baixant per un bosc que de fet els portarà a la pista, un parell de comunicacions telefòniques i els trobem un tros mes avall sans i estalvis.
Tornada al hotel, cerveseta, dutxa, i descans fins l’hora de sopar, el Paco diu adéu, avui ja marxa amb la família.
Dia 2 d’Agost Relax.
Avui el relax que teníem previst era anar al cañon d’Añisclo, cosa que fan la majoria, però una minoria s’apunta a una alternativa que ha proposat en Quintana, d’anar fins a Broto a fer una via ferrata la de la cascada del Sorrosal.
De l’activitat del cañon poca cosa en puc dir ja que no hi vaig participar, si se però que varen disfrutar força, tot i la calor important que hi feia.
Els de la via ferrata de fet vàrem estar un xic mes fresquets, la primera ronda va ser en Quintana, el Abel Jr. i jo mateix, el problema, la gran quantitat de gent que hi havia, la qual cosa feia molt feixuc el desenvolupament de l’activitat. En acabar petit refrigeri, i en Quintana va seguir amb un segon torn de tarda amb la Maritxu, la Janna, la Bruna i l’Oriol, varen anar molt mes ràpids i sense problemes. Ja a la base recollim, tornem material de lloguer i cap al hotel, volíem fer una projecció de muntanya, però el temps se’ns ha tirat a sobre. Sopem i a dormir demà toca excursió.
Dia 3 d’Agost, excursió al Culfreda 3.034 m.
Avui hem fet un canvi de pic, en lloc d’anar al Bachimala, hem escollit el Culfreda, tant sols per un motiu, el camí d’aproximació es mes interesant i amb menys pedres.
Així dons, sortim com sempre a les 7del hotel i ens dirigim cap a Plan, San Juan de Plan i el bosc de Viadós, ja en aquest indret just passat el campament de la Virgen Blanca, ens desviem fins el refugi de Tabernés, a 1.700 m. d’alçada.
Comencem a caminar a les 8.- i tot seguin el riu Cinqueta de la Pez, arribem amb 45 minuts mal contats a la desviació que ens portarà fins el Puerto de la madera, el nom li ve de una companyia francesa que a principis del segle XX, va fer aquest camí des de França per explotar els boscos del cantó aragonés. A les 10,45, ja som a 2.500 m. al Puerto de la Madera, petita parada, alguns es queden en aquest indret i la resta pugem per la cresta, ara si ja amb pedra fins arribar al primer cim del Culfreda, una pertita delegació anirà fins a la resta dels tres cims. Aprofitem per cantar els segadors i emprenem la baixada, que com totes les baixades es fa pesada, refrescada en arribar a Tabernés i cap al hotel a sopar. Ha estat un dia complert.
Dia 4 d’Agost, sortida de relax a Pineta i al Pic Midi de Bigorre.
Avui l colla es parteix, uns quants segueixen el pla inicial d’anar a la vall de Pineta per visita les cascades de Larri, lloc força interessant a uns 45 minuts escassos del aparcament del cotxe.
La resta ens dirigim al pic Midi de Bigorre situat a prop del coll de Tourmalet a l’estació d’esquí de la Mongí. Un parell de telefèrics ens porten fins el cim a 2.820 m., el dia es esplèndid i calorós, el que fa que no ens cal cap jersei. Fem la visita al museu i gaudim de les vistes, fins quasi l’hora de dinar, baixem desprès de dinar ens posem en marxa de retorn fins al hotel, a fer les maletes per l’endemà.
Avui també toca copa de cava, tenim tres que varen fer el primer tres mil dijous, la Marta Fosses, la Janna Lázaro i la Bruna Lázaro, aprofitem per celebrar això i que hem tingut una setmana perfecte, amb una xic massa de calor, però sense cap problema d’accident, la qual cosa si que cal celebrar de debò.
Dia 5 d’Agost, retorn.
Dia sempre trist, esmorzar i acomiadaments generals, tal i com vàrem a arribar marxem, cadascú cap a casa seva a seguir les vacances o el que sigui.
Tant sols desitjar per part dels organitzadors d’aquesta moguda, que tingueu un bon estiu i que ja estem preparant la del any vinent, a Chamonix.
Apa dons fins aviat
Joana Llovera, Mercè Guitart, Joan Dordas, Felix Porra i Toni Lázaro.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.