CAMPAMENTS DE LA VALL DE LA LLOSA 2018
Crec que val la pena fer un petit resum dels Campaments de la Vall de la Llosa d’enguany, perquè han estat un punt d’inflexió i es que s’han incorporat de manera diríem que massiva molta gent del GEC de la nova fornada, que de manera engrescadora esta fent que el Grup torni a tenir vida pròpia interior.
Ja vaig explicar que aquestes estades a la Llosa varen començar amb unes colònies d’estiu del grup GELS, de la Salle Bonanova l’any 1989, posteriorment membres del GEC i varen anar participant amb recolzament logístic ajudant a millorar els ponts d’accés, fins que es va quedar com a campament juvenil del GEC solament. Al cap dels anys els primers monitors del GELS, varen tornar amb els seus fills, l’any 2013 es va repassar el primer pont i es va fer nou el segon i la participació va seguir sen compartida. Aquest any amb la incorporació de molta gent del GEC, hem assolit una xifra quasi record mes de 60 entre adults i infants de totes les edats.
L’estada ha estat curta per la combinació de la festa de Sant Joan, però molt intensa i amb un temps excel·lent. El muntatge es va fer entre un jubilat i dues jubilades que com tenim temps vàrem gaudir de tres dies esplèndids. El gruix de la gent va arribar el divendres a la tarda. Al matí següent excursió al coll de l’Illa, amb el seu estany i el seu refugi nou i esplèndid. Els mes petits es varen quedar als prats de la cabana dels Esparvers.
La nit del dissabte sopar de revetlla amb sípies a la planxa i gambes a la sal, acompanyat d’amanida, tot amb productes autòctons del riu i la vall de la Llosa, collits i cuinats amb cura.
Coca, cava i revetlla amb diferents ingredients de postres espirituosos de tal magnitud que fins i tot semblava que hi teníem una foguera virtual.
L’endemà recollida de tot plegat i tornada a casa, això si cantant els adéus i amb ganes de tornar l’any vinent que tindrem mes dies per disfrutar.
Cal deixar palès que aquesta activitat es pot dur a terme perquè tenim permís del propietari, que també col·labora amb traspassar amb el tractor totes les coses pesades fins al prat, i també permís de la Reserva de Caça del Cadí Moixeró i Boumort, sense això no ho podríem dur a terme, i hem deixo el permís de foc amb butà que ho demana el mateix pagès a nom seu. Vull dir que es una sort que pugem fer aquesta estada a 1.700 m. dins d’un Parc Natural amb permís, esperem que duri per molts anys i que segueixi la germanor entre tots els implicats.
Fins l’any vinent companys.
Toni Lázaro i Casadesús.
