Benvolguts amics i companys, començo aquest resum de la 35ª Col·lectiva amb un sentiment diríem agredolç, m’explicaré, en primer lloc ha estat un any molt trist per mi particularment, en perdre un magnífic amic com ha estat en Feliu Planas, han sigut molts dies i moltes muntanyes caminades amb ell, a voltes per pur plaer de caminar o també preparant la col·lectiva que tocava aquell any. Han estat moltes discussions, sempre plaent, per aconseguir la millor manera de passar una bona setmana en companyia dels amics, la Joana ha estat una bona notaria participativa de totes aquestes xerrades i preparatius. Com be sabeu, a tall de conya l’anomenàvem “ El corresponsal del GEC a França “, aquesta França que ell estimava tant, i crec que ha estat un encert aquesta darrera col·lectiva, fer-la en el millor lloc de França pel que fa al alpinisme i al excursionisme i mireu quina casualitat, es la primera col·lectiva que jo recordi, en la que la pluja no ens ha malmès cap de les sortides, hem poso melancòlic i vull pensar que alguna cosa ha tingut a veure en Feliu en aquesta circumstància. Crec que ha estat un magnífic comiat per la seva memòria i que ens vagi deixant fites per no perdre nosaltres el camí el dia que fem la darrera caminada.
Be, dit això i amb el ulls un xic enterbolits, passaré a resumir el que ha estat aquesta setmana per tots nosaltres, intentaré que sigui un resum genèric, en el que cadascú podrà afegir de memòria les seves vivències personals.
DIA 28 DE JULIOL
Sortim puntuals a les 6,30 de Campdevànol, parades a Ripoll i Sant Joan per recollir la resta de companys i de pet a la Jonquera, aquí per temes tècnics, canvi de xofer, ara seguirà amb nosaltres tota la setmana en Jordi, un tipus molt trempat que de seguida connecta amb tots nosaltres. Parada al Village Catalan per esmorzar i seguim, tot va bé fins passar Nimes, que començant les cues i no les deixem fins passar Valance, amb tot hem parat per dinar i fer el descans obligat del xofer. Pel camí ens ha avançat el nostre guia en Joan Quintana que puja amb el seu cotxe i ens va informant de les cues. A les 18,30 mes o menys arribem al hotel Les Campanules, al municipi de Les Huches a 5 Km de Chamonix, es un hotel de 2 estrelles, situat al mig del bosc i de cara a l’Aguille de Midi i al Montblanc. Temps per descarregar situar-nos i baixar a sopar, quedem per demà esmorzar a les 7,30 i tothom a descansar. Per cert avui hem celebrat santa Marta en tenim dos al grup.
DIA 29DE JULIOL
Ens atansem a Chamonix i aparquem en un lloc reservat als autocars, tot seguit amb perfecta formació quasi militar, ens dirigim a l’estació del cremallera de Montenvers, ens cal esperar uns 15 minuts i tots amb seu passi per tota la setmana, inclòs en Jordi el xofer, que es un bon excursionista, pugem al tren, el recorregut entre boscos d’avets es magnífic, passem per túnels i viaductes fets tots a primeries del segle XX, aquest es un dels dos cremalleres que hi ha a França, pugem uns 871 m. i arribem a Montenvers a 1.913 m d’alçada, al peu de la famosa gelera de la Mer de Glace, el recorregut ha estat de 5.141 m amb unes pendents que van del 11 al 22% i passant per un viaducte de 152 m de llargada, tot a una velocitat de 14 a 20 km/h.
Ja situats a la terrassa de l’estació, en Joan Quintana ens fa una extensa explicació de tots els pics que veiem des de aquí, amb anècdotes incloses de les diferents ascensions que si poden fer.
Comencem a caminar pel camí del balcó nord, que ens portarà amb unes 2,30 h. fins el Pla l’Aiguille, lloc en el que hi ha la estació Inter mitja del telefèric. El camí es molt tranquil, a l’ombra, molt ben construït, fins i tot amb murs de contenció, es nota que l’utilitzaven com a camí de bast.
Arribats a sota de la línia del telefèric, parem per fer un mos, ja es l’hora de dinar i tothom te gana. En Joan segueix donant explicacions de tot l’entorn. Acabat l’àpat partim el grup, uns 20 baixen amb el telefèric i la resta 34 baixem a peu fins els bus, son uns 1.000 m de desnivell, el camí es bo, però la calor emprenya d’allò mes, i arribem amb ganes de deixar la motxilla i beure alguna cosa fresca. Per si no enteníem prou de passejar, ho fem per el poble, alguns cercant pa i queviures per l’endemà, d’altres investigant quina cervesa es la mes bona, fis que en trobem una de casolana amb gust de flor d’arç boníssima, (he que si senyor Joan Planas).
A les 18, tornem al bus i cap al hotel a refrescar-nos pel sopar, que per sorpresa de tothom, la gent del hotel ens ho han preparat a la fresca, un detall que es d’agrair, perquè la xafogor es fa notar tot i estar als Alps.
Sopar de conya, xerradeta i a dormir que demà seguim.
DIA 30 DE JULIOL
Per motius logístics, fem un canvi en les sortides previstes i avui anem a Les Grands Montets a 3.275 m. Passem Chamonix i ens dirigim al bonic poble d’Argentiere, des de on surt el telefèric que ens portarà al cim, be de fet son dos, el primer ens porta als alpages de Lognan a 1.970 m i el segon fins el cim a 3.275 m.
En arribar en Quintana ens explica com cada dia, totes les muntanyes que visionem, sobre tot el Dru, que el veiem de l’altre vesant d’ahir. També podem veure els que pugen a la petite Aiguille Verte, escala mixta de gel i roca. Aquí tenim dues plataformes per admirar el paisatge i la gent es dispersa aprofitant el bon dia que fa i la visió d’aquestes muntanyes que sembla que volen clavar les seves agulles fines al cel. Tot d’una es diu de baixar al coll, en el que hi ha una petita zona acotada per transitar sobre la neu, aprofitem per fer una foto de grup, malgrat que no hi som tots.
De retorn a la terrassa Inter mitja, en Quintana ens fa una extensa explicació de escalades seves i d’altres companys a l’agulla del Dru, a dalt de la que hi ha instal·lada una mare de Deu.
Retornem a la Inter mitja per tal de fer un mos en unes taules de pic nic o al restaurant segons convingui. A les 13, baixem a la base i amb el Bus anem fins a les gorges de la Diosaz, en el municipi de Servoz.
Es una bonica passejada per unes passarel·les preparades que daten del final del segle XIX, però que han anat modificant i reparant, es un lloc fresquet per l’aigua que cau i perquè estem a l’ombra, tot i això la temperatura ambient es de 27º.
Acabat el recorregut i degudament rehidratats al bar de la base, tornem al hotel a recuperar forces.
A les 19 ens visita la Cathy, la noia de l’oficina de turisme que ens ha ajudat a preparar tota aquesta moguda, comentem amb ella com tot va com ha d’anar, li demanem ajuda per tal de que cerqui les ulleres del Xavi Puig, que va perdre ahir per si han aparegut, es compromet a fer-ho, demà ens dirà quelcom.
Ja tant sols queda sopar de nou a la fresca, això es un luxe, perquè la família del hotel cada cop han de moure totes les taules, una passada.
Demà ens toca l’Aiguille de Midi, tenim hora concertada a les 9,10.
DIA 31 DE JULIOL
Esmorzem un xic abans i sortim cap al aparcament de autocars que ja es com a casa nostra.
En Quintana fa les gestions pertinents i tenim temps per fer un vol o un cafè depèn de cadascú.
La organització es bona, però com que van desbordats per la quantitat de gent, resulta que no ens posant a la mateixa cabina, la qual cosa provoca que a dalt tinguem una mica de merder per aconseguir ajuntar altre cop la colla.
Una vegada aconseguit, en par, sortim primer a la baixada de la gelera per fer fotos, controlat per el guia, perquè el lloc no deixa de ser perillós, apart de que saltem una tanca de seguretat. Mes tard situats a una de les terrasses, admirem la cresta dels Còsmics, que comença al refugi del mateix nom a sota nostre i puja fins la terrassa.
En Quintana explica el que veiem, el Montblanc de Tacul i la llarga cresta que l’uneix amb al Montblac, també la pujada per la via normal passat per el refugi de Gouter i seguint tota la carena i per l’altra banda el telefèric ara tancat per reparació que va fins el refugi italià de Torino.
Canvi de terrassa i seguiment de les explicacions, a partir d’aquí donem temps lliure, alguns aprofiten per pujar a dal de l’agulla per fer-se una foto en el buit i d’altres per visitar el museu, de tota manera, hem quedat a les 18 al bus, o sigui que cadascú administri el temps a la seva conveniència.
La Cathy m’avisa que no han trobat les ulleres del Xavi i aquest juntament amb el Jordi Magnet, reculen el camí del primer dia fins a Montenvers, però no hi ha sort.
AL final passa que tots ens anem trobant per el poble, entrant a diferents botigues i intentant que la calor no fongui la targeta de crèdit.
A les 18 tothom al bus i cap al hotel, seguim sopant a la fresca un plaer determinant.
01 D’AGOST
Avui toca caminar, sortim amb el bus fins el poble de Le Tour al fons de la Vall, aquí agafem un telefèric i un telesella que ens posen a la cota 2.195 m., d’aquí arranca un bonic camí que tot planejant i pujant ens porta fins a sota del refugi Albert 1er, en aquest punt s’enfila fort per la morrena de la glacera, que com totes ha reculat força i ens deixa just al refugi amb unes quantes llaçades finals.
De fet hi arribem aviat son just les 12, i aprofitem per dinar a l’hora francesa, cadascú al seu aire, jo personalment poso a refrescar uns Panache (cervesa amb gasosa) a sota d’un raig d’aigua glaçada i amb pocs minuts com sortit de la nevera.
Avui la marxa no té mes futur perquè a partir d’aquí comença la gelera per anar a les diferents agulles a escalar. En Joan fa la seva explicació i despès de unes quantes fotos, emprenem el camí de tornada.
La tornada la fem de tres maneres, uns baixen directes per la morrena i posterior camí empinadet fins el poble, una segona versió baixa a la Inter mitja i la tercera, desfem el camí del matí. El problema es que fan quatre trons i els nois paren el telesella, la qual cosa fa que tinguem d’esperar uns 20 minuts, just quant el posen en marxa cauen quatre gotes per emprenyar, amb el telefèric torna a passar el mateix, però finalment arribem a la base.
De tornada parem una estona a Chamonix, les compres van de bufa.
Com sempre tornada al hotel sopar fresquet i a dormir.
02 D’AGOST
Avui toca el llac Blanc i el balcó sud. Anem fins l’aparcament del telefèric de Flégère, aquí comença el follon, no hi ha lloc previst per els autocars, de manera que el deixem a un raconet, cosa que com es veurà mes tard no es una bona idea, una senyora del telefèric ens persegueix a mi i al Jordi, dient que el bus té que sortir a fora, però a fora no hi ha lloc, un col·lega seu ens diu que esta boja i no li fotem ni cas i cap amunt.
En arribar a dalt del telefèric, en Joan Quintana, té una idea brillant, i en lloc de sortir caminant cap al llac Blanc de pujada, agafem un telesella que ens deixa quasi a la mateixa cota que el llac, de manera que fem un camí planer fins al llac, una passada per la calor que fa.
Com tota la setmana, vaig de cotxe escombra i quant arribo al llac hem trobo a la meitat de la gent dins de l’aigua i intentant mitigar el fred de l’aigua gelada, foten-se ratafia a dojo, com que no portava banyador i tinc un punt de punyetero, hem vaig inventar una prohibició de banyar-se en un cartell que havíem passat, que tots havien vist, però que ningú havia llegit en deteniment i com que ho vaig dir amb la cara mes seriosa possible, va colar i apa a sortir de l’aigua. Per tant demano disculpes per la broma a qui vaig poder molestar.
Desprès de un cert temps per visitar les rodalies, baixarem cap al telefèric per el camí que de fet estava previst de pujada, una pallissa, sort de la pensada del guia.
En el xiringuito del telefèric vàrem dinar i desprès la pregunta, algú vol passar calor pel balcó sud fins l’altre telefèric ?, i com sempre ni ha de masoques, dons uns quants si van apuntar i apa a passar caloreta.
Els espavilats varen baixar amb telefèric, però la sorpresa per el Jordi va ser el bus col·lapsat de cotxes, ell si que va suar de valent, però se’n va sortir i el va treure, varen deixar el bus al aparcament de sempre i varen travessar el poble, amb la qual cosa també varen suar perquè fa pujada fins el telefèric de Brévent, per trobar-nos a la part de dalt. Resumint allí ens vàrem trobar tots, els que varen fer el balcó sud al matí, els de la tarda i els llestos del telefèric. Tot vist i remirat vàrem baixar amb el telefèric fins Chamonix, repàs altres cop de botigues i cap al hotel.
Avui el sopar a la fresca, té un al·licient, la celebració del Sant de la Mariàngels, juntament amb les Martes, o sigui que degustem un fresqueta copa de cava amb els postres que entra de meravella. Tant be ens trobem que la cosa esdevé en cants corals, hi ha diferents faccions, els professionals (cantors de corals), els clàssics de tota la vida (gent del poble, amb cants tradicionals a diferents veus ) i fins i tot gent d’Austràlia, que s’animen a fer-nos participes dels seus cants tradicionals teatralitzats.
La cosa acaba amb la petició del senyor del hotel, que de fet ha estat l’instigador, de que si us plau anem a dormir que s’ha fet tard.
Tot plegat una vetllada per recordar.
03 D’AGOST
Avui es el darrer dia i toca relax, sortim en direcció a Sant Gervais i la Fayete, un xic de merder per trobar l’entrada al aparcament del bus just a l’estació del tren, però ho solucionem. Sort que anem amb temps, perquè com que som poquets, cal donar tots els passis i ens donen un tiquet per poder pujar al tren i ens cal dir a quin tren baixarem perquè ens guardin el lloc, tot plegat cal dir que ho tenen per mà, perquè amb la gent que puja seria un bon merder.
Sortim a les 9,30 de 590 m d’alçada i arribem a les 10,40 a 2.380 m .amb rampes de fins el 25% de pendent. En arribar al Niu d’Aliga, ja agafem els tiquets de la baixada que serà a les 12,30 h. a partir d’aquí donem llibertat perquè tothom faci el que cregui mes convenient, de fet ens arribem fins a un refugi que hi ha a 15 minuts per fer un petit mos, una colla arriben fins la gelera. Aquest refugi té una capacitat de 20 persones i ofereixen veure la posta de sol sopar i dormir i baixar l’endemà amb el tren.
Retornats a Le Fayet, anem amb el bus fins Chamonix, molta gent volt dinar de restaurant. A les 17 h. bus al hotel i a fer maletes, avui s’estronca el sopar a la terrassa perquè amenaça pluja.
Tot i que sopem a l’interior, ens empesquem una copeta de cava gentilesa del GEC a la terrassa, perquè ja ha esta tot estrellat. S’intenten uns quants cants, però no queda tant bé com el dia anterior.
04 D’AGOST
Avui toca tornada, a les 6,15, ja baixem maletes cap el bus i a les 6,45 a esmorzar. En Joan Quintana s’acomiada de tots nosaltres, marxa cap a Zermat on l’esperant uns clients per pujar al Breiton.
A les 7,30 sortim en direcció a casa. Tot va de meravella fins arribar a Valance, la connexió amb l’autopista de Solei, es una llufa i seguim amb problemes fins arribar a Orange, a partir d’aquí tornem a funcionar, ens parem a dinar i la temperatura exterior es de 41º C a l’ombra, cau foc del cel.
En tornar a posar-nos en marxa, aprofito el moment per assabentar a tothom que aquesta ha estat la última col·lectiva que jo organitzo, de fet l’any passat ja vaig deixar entreveure les meves intencions, això no vol dir que s’acabi, hi ha gent mes jove i molt vàlida en el grup per poder seguir la tasca, jo ja dic que m’ofereixo aquest proper any a ajudar en el que es pugui, a qui es posi al davant del projecte.
Seguim mig be, fins arribar a l’alçada del Vilage Catalan, resulta que per un incendi a la part espanyola, han tallat l’autopista en ambdues direccions, tot plegat fa que en lloc d’arribar a les 18,30 a la Junquera, hi arribem a les 21, molt esgotats de tant merder.
Aquí de nou canvi de xofer, ens acomiadem afectuosament del Jordi, que marxa cap a casa, suposo que fart de tanta caravana i amb en David ens disposem a fer l’últim tram del viatge, fins a Campdevànol.
COMENTARIS FINALS
No acostumo a fer-ne, però aquest any hem permetreu que m’entretingui un xic mes.
Teníem en Joan Quintana i jo un repte difícil, era redimir-nos de les fortes excursions del any passat, que apart varen provocar partir la colla en moltes ocasions, perquè no tothom era capaç d’assolir els cims proposats. La cosa no pintava bé, vàrem proposar Chamonix com a lloc emblemàtic per la 35ª edició, però punyeta les muntanyes son les mes altes i punxegudes d’Europa, aquí vaig posar la confiança en el coneixement del lloc que té en Joan, de fet va viure a Chamonix dos anys i hem va proposar uns itineraris que combinats amb els telefèrics que funcionen sempre, podíem fer unes excursions guapíssimes, aptes per tothom.
Esbrinat això seguíem tenint un problema, un hotel de les tres B, (bo, bonic i barat) i trobar el sistema de aconseguir els telefèrics be de preu i aquí va entrar en joc la Cathy de l’oficina de turisme, que tenen una secció especial per grups, amb el seu bon consell, crec que hem aconseguit una estada quasi perfecta, en un lloc idíl·lic, amb un tracte familiar i amb un tot inclòs del telefèrics, que ha permès poder fer el que per mi era una fita indispensable, que tots els integrants del grup poguessin caminar i gaudir de les vistes immillorables, dins es clar de les seves possibilitats, i no vull ser immodest si asseguro que ho hem aconseguit.
Aquest per mi es el millor resum que podem exposar de tota la setmana, apart es clar del temps que com mai ens ha brindat el gaudi de la muntanya.
Vull rematar expressant el meu agraïment a tots vosaltres per les mostres d’amistat que heu fet paleses a través del wassap i en persona, certament heu fet que m’emocioni perquè la única cosa que sempre he intentat es preparar sortides perquè tothom s’ho passi be i fent això creieu-me, tant jo com la resta de companys que m’han ajudat, ens ho hem passat d’allò mes be, i com no m’agrada ser protagonista de res, vull donar el meu agraïment en aquesta tasca al Feliu, a la Joana, a la Mercè Guitard, al Joan Dordas i al Felix Porras, i en els primers temps també en Toni Bertran, hem estat un equip.
Espero que alguns d’ells segueixin en el nou equip que s’ha de formar i segur que serà així, perquè tinguem Col·lectiva per molts anys mes.
Una abraçada molt forta a tots, seguirem caminant i disfrutant.
Fins aviat
Toni Lázaro i Casadesús.
