El dia 2 d’abril hem fet una molt bona caminada per la Regió de les Agulles de MONTSERRAT .
Amb absoluta puntualitat, una bona colla de Seniors de Campdevànol, Ripoll, Torellò, Barcelona,…. podem dir de tot arreu on si vulguin apuntar, ens trobem al Coll de la Maçana per començar a caminar.
De bon mati, veient les espectaculars Muntanyes de Montserrat ja quedem encantats i així seguim GR fins trobar l’Ermita romànica de Sant Pau Vell. Molt bonica, aqui esmorzem contemplant el sol que surt darrera les Roques, ara si ja quedem totalment envaïts per la màgia d’aquestes muntanyes.
Continuem en direcció a la Roca Foradada i la Cadireta, desseguida trobem un corriol que puja empinat i nosaltres de quatre grapes amunt perquè volem anar al forat de la Roca Foradada, però quan estem als peus de les roques els de davant diuen: ” No, no, això només ha estat un entrenament, aquí no hi ha forat, tots avall”. Uf,uf si pujar era una mica complicat, baixar ja ha estat per nota, però sense problemes continuem buscant l’altre cami que ens ha de portar al forat de la roca. Ara si el trobem, hi pugem molt be, gràcies al primer entrenament, i quan hi arribem : !!Oh, oh, oh que bonic, quin paisatge que contemplem, quines roques tant immenses, quines fotos mes espectaculars que fem, pensem es un privilegi ser aqui dalt”.
Baixem i seguim el camí passant per sota la Cadireta, per bonics boscos d’alzines i boixos fins arribar a la Canal del Miracle, qui la coneix diu: “Es una mica dreta”. Una mica dreta ?, dretíssima, però ja es la tercera que pugem i com si fossim jovenets adalt tots sans i estalvis arribem i molt contents de poder-la pujar.
Després de fer un trago d’aigua per recuperar forces seguim pel Coll del Port i Pas del Princep fins arribar al Refugi Vicenç Barbé, on abans d’arribar-hi ja sentim l’olor del sofregit del exel.lent arròs que el noi del Refugi ens està preparant. Quin bon dinar que fem de : ” Amanida Ilustrada, arròs de muntanya bonissim i olorós d’herbes d’ orenga i farigola acompanyat d’un bon vi mes postres i café” . Un gran luxe, al vell mig de les Muntanyes de Montserrat.
Ara només ens queda l’última dificultat de baixada, passar pel Pas de la Portella, estret però de bon baixar. Aixi que arribem de nou al Coll de la Maçana amb la vista dirigida a les Roques i tots molts contents diem :
” Que bonic es Montserrat”
Hem set 24 caminadors, fent un recorregut de 11,5 Km. amb un desnivell positiu acumulat d’uns 720 m.
